Cantar Alla Viola
La viola d'arc a la Corona d'Aragó
als segles XIV-XVI


IMAGE

medieval.org
muziekweb.nl







1 - Benedicamus XIV. Haec est mater (Huelgas Codex, s. XIII)   [1:49]

2 - Luis Venegas de HENESTROSA - Antonio de CABEZÓN (1557): Ave maris stella   [2:50]

3 - Diego ORTIZ (1553): La España   [1:51]

4 - Para verme con ventura (Cançoner d'Upsala, 1556)   [3:15]

5 - Juan del ENCINA (1468-1529): No se puede llamar fe   [2:12]

6 - Juan del ENCINA: Es la causa bien amar   [3:09]

7 - Fabordón del 1er tono llano - Antonio de CABEZÓN: Glosado en el tiple   [1:55]

8 - Luis de MILÁN (ca 1500-1561): Romance de Moriana   [4:15]

9 - Luis Venegas de HENESTROSA - Antonio de CABEZÓN: O gloriosa domina   [2:16]

10 - Como puedo yo bivir (Cançoner d'Upsala)   [2:57]

11 - No soy yo quien veis bivir (Cançoner d'Upsala)   [4:12]

12 - Fabordón del 1er tono llano - Antonio de CABEZÓN: Glosado en las voces intermedias   [1:10]

13 - Juan del ENCINA: Mas vale trocar   [3:18]

14 - Que todos se passan en flores (Cançoner d'Upsala)   [1:37]

15 - Si la noche haze escura (Cançoner d'Upsala)   [4:06]

16 - Que es de ti, desconsolado (Cançoner d'Upsala)   [6:10]

17 - Benedicamus IX (Huelgas Codex)   [1:49]

18 - Luis Venegas de HENESTROSA - Antonio de CABEZÓN: Pange lingua   [3:49]

19 - Antonio de CABEZÓN: Fabordón del 5º tono llano   [1:40]

20 - Un dolor tengo en el alma (Cançoner d'Upsala)   [2:31]

21 - Dime Robadora (Cançoner d'Upsala)   [2:46]




Enregistrament:
6-9 Abril, 2010
Ermita de Sant Antoni, Altafulla (Tarragona)


Publicar:
2010
La mà de guido LMG 2097



IMAGE


Cantar Alla Viola

Nadine Balbeisi • soprano
Fernando Marín • viola d'arc

















La viola d’arc a la Corona d’Aragó als segles XIV-XVI


La viola d’arc, probablement l’instrument musical més representatiu de la corona d’Aragó i, de fet, l’antecessor de gairebé tots els cordòfons europeus, va ser el protagonista de l’execució musical que va estar present a la majoria de les manifestacions artístiques de l’època més preclara de la història d’Espanya: el Segle d’Or, i va acompanyar amb la seva música singulars personatges com l’Arcipreste de Hita i Miguel de Cervantes. Segons totes les fonts (Ian Woodfield i altres...) va tenir els seus orígens i la seva culminació durant la Corona d’Aragó.

Ja a finals del segle XIII, Johannes de Grogeo i Jeroni de Moràvia descriuen aquestes violes d’arc ambivalents amb les quals podien tocar acords o melodies amb acords, acompanyaven cançons narratives o estròfiques i tocaven repertori polifònic per a les classes socials altes, en celebracions o banquets cortesans. Les consideren equivalents al llaüt del segle XVI per la seva flexibilitat i adaptabilitat.

La descripció més antiga de l’instrument pertany a Johannes Tinctoris (1445-1511). En el seu tractat De inventione et usu Musicae, 1481-1483 diu que el fons és pla i les vores corbades (a diferència del llaüt) i la seva invenció atribuïda als espanyols... Les violes es divideixen en dues categories: de mà i d’arc, tot i que la iconografia del segle XV mostra els dos models pràcticament idèntics, on es qualifiquen de mà o d’arc en funció de la manera com són tocades i no segons les seves característiques físiques.


Ascendència a la corona aragonesa

Molts dels violistes i tocadors de viola de l’antic regne d’Aragó (on cohabitaven àrabs, jueus i cristians), eren moros i jueus, de manera que en produir-se la seva expulsió de la península Ibèrica el 1492, molts es van refugiar a Itàlia. L’estreta relació del regne amb Itàlia en temps d’Alfons el Magnànim (1394-1458), intensificada per l’annexió del regne de Nàpols el 1506, va afavorir la ràpida difusió de l’instrument per tota Itàlia. A més, l’any 1492, un valencià va ser nomenat Papa, Rodrigo Borja (Alexandre VI) i va traslladar a Roma tota la capella de la cort, la qual incloïa músics de viola d’arc.

A la península, però, va néixer una harmonia multicultural de gran influència oriental, que en l’aspecte musical s’aprecia en els cançoners, on ressonen indicis del cant clàssic persa, introduït pel músic Zyriab en el seu exili a la península al segle XI, barrejats amb la polifonia de la viola acompanyant la veu.

L’humanista Vittorino da Feltre (1378-1448), que va obrir a Mantova una escola per a l’educació dels fills dels nobles, incloïa entre els ensenyaments obligats la pràctica musical consistent en el cant solista acompanyat de la lira da braccio (viola d’arc o vihuela de arco a Espanya). Aquesta dada, que mostra la continuïtat de la pràctica descrita un segle abans per Jeroni de Moràvia d’aquest gènere de cant improvisat sobre els acords de la lira, viola d’arc o fídula medieval, esdevé una constant en l’ideal musical de l’humanisme renaixentista, ja que reapareix finals del segle XVI en els manifestos de la camerata fiorentina i en l’obra de Vincenzo Galilei Dialogo della musica antica e della moderna (1581).


Repertori

De manera general, el repertori imprès de la vihuela està dominat per la música vocal, i utilitza formes de compondre fundades sobre el discurso retórico, expressat a través de la polifonia imitativa. La música de dansa, les sèries de variacions i les peces breus sense veu formen menys del cinc per cent del repertori.

Els ayres cantats amb acompanyament de viola inclouen estils diversos, des del cant improvisat que Milà descriu a El Cortesano, semblant a la improvisació amb llaüt a Itàlia com a acompanyament de poemes llatins i vernacles, fins als romances, que utilitzen els esquemes harmònics comuns que es transmeten al Cancionero de Palacio i cantats pels músics i oracioneros acompanyats de vihuela. La música solista està formada pel gènere d’improvisació lliure, que arriba al seu apogeu amb les fantasies de Milà, peces fundades en melodies de cantus firmus, i de danses i arranjaments d’ayres espanyols.


Criteris d’interpretació

Aquesta gravació es basa en una rigorosa interpretació històricament documentada en tots els seus aspectes:

1. Tècnica vocal, ornamentació i glosses segons documentació de tractats medievals i renaixentistes (J. de Moràvia, J. Grogeo, F. de Colònia, D. Ortiz ...)

2. Materials/rèpliques històriques: Viola d’arc model de 1550, còpia d’un fresc de la catedral de Cuenca (lutier: Javier Martínez). Arc model S. XVI (Boi Pages), cerdas negres, cordes de tripa de moltó i bordons tenyits d’òxid de ferro segons tècniques anteriors al segle XVI. (artesà: J. Xandrich).

3. Interpretació del repertori: intabulació a la viola de peces polifòniques a 3 o 4 veus segons la pràctica descrita per Sylvestre Ganassi (1543) com cantar alla viola.


Fernando Marín i Nadine Balbeisi






Comentarios en español


Commentary in English






Ermita de Sant Antoni, Altafulla

IMAGE



bottom


home medieval.org

The Web SonusAntiqva
sonusantiqva.org