medieval.org
Harmonia Mundi HM 337 (LP)
1975
edición espaņola, 1979: Edigsa EHM 337
A
CARMINA VERIS ET AMORIS
1. CB 63. Olim sudor Herculis [19:56]
contre-ténor, baryton-basse,
luth, vièle alto, tympanon, clochettes doubles
2. CB 151 & 151a. Virent prata hiemata [8:09]
contre-ténor,
flûte de berger, cymbales de coquillages, tambourin à grelots, claquements de mains
B
CARMINA LUSORUM
1. CB 215 & 215a. Officium lusorum [19:34]
récitant, contre-ténor, baryton-basse, voix d'hommes,
vielle à roue, guimbarde, orgue portatif, rubebe, cornet à bouquin alto, bombarde alto,
cymbales, cymbales de coquillage, clochettes, clochettes doubles, pièces de monnaire, jeu de dés, rebec
Clemencic Consort
René Clemencic
René Zosso · vielle à roue et chant, récitant, claquements de mains
Zeger Vandersteene · contre-ténor
Pedro Liendo · baryton-basse
René Clemencic · flûte de berger, orgue portatif, clochettes
Richard Erig · bombarde, clochettes
András Kecskés · luth, rubebe, guimbarde
Spiros Rantos · vièle alto, rebec
František Pok · cornet à bouquin courbe alto
Walter Schiefer · tympanon, cymbales, cymbales de coquillage, tambourin à grelots
Réalization: René Clemencic
Les fonts d'informació:
Cambridge: Univ. Bibl, Ffl, 17
Firenze: Laurenziana Plut. 29,1
Heidelberg: Univ. Bibl. Pal. germ. 357 p. 13 ex et Pal. germ. 848
Klosterneuburg: Stiftsbibl. Hs. 574
Leipzig: Archiv St. Thomas, Codex 371
London: Br. Mus. Harl. 913, p. 14 et Harl. 2851, II
München: Bayer, Staatsbibl. Clm. 4660 et Clm 388, p. 16 et Clm 14654, p 15
Paris: Bibl. Nat. ms. 20050
Roma: Vatic. Pal. Lat. 719, p. 15
Gravació Harmonia Mundi realitzada a Forcalquier.
Presa de so i muntatges: Pierre Studer. Maig 1975.
Textos del Prof. René Clémencic.
Il.lustració: Detall de la tapisseria de la reina Mathilde, Bayeux.
Edita: EDIGSA, Barcelona. 1979
“LA
MISSA DEL JUGADOR” - OFFICIUM LUSORUM (CB 215) és sens dubte una de les
obres més interessants dintre de la col.lecció de poesia medieval
CARMINA BURANA. No és un cas excepcional en la cultura d'aquell temps,
sinó part d'una tradició molt estesa. A mitjan segle XV, Gerson, un
doctor en teologia d'Auxerre, defensa la institució antiga de la Missa
dels Bojos en aquests termes: “Les botes de vi exploten si no trèiem els
taps de tant en tant. Bé, doncs nosaltres també som botes velles amb
els cèrcols mal apretats; el vi de la saviesa ens faria explotar si el
conservem exclusivament pel servei de Déu. Aixi doncs, uns quants dies
de l'any les airegem, ens abandonem als plaers i bogeries més exuberants
i després ja, amb entusiasme, als nostres estudis i a l'exercici de la
santa religió”. No és estrany que la clerecia medieval fes servir el
simbolisme universal i formes de l'església en aquest fenòmen de
“desfogar-se”: hi estava massa immersa per poder-se'n oblidar. Es troben
molts exemples de Misses de jugadors, bebedors i golafres (Missae
lusorum, missae potatorum, missae gulatorum) en els manuscrits medievals
a Ratisbonne, Halberstadt, Londres, a la Biblioteca Vaticana de Roma,
etc...
Cada paródia suposa un coneixement íntim d'allò que imita;
en aquest cas, una gran familiaritat amb els textos i melodies
tradicionals de la pròpia missa i amb les seves oracions i lectures. Les
melodies son tretes fidelment del repertori gregorià tradicional. Aquí
la seqüència té la melodia de l'Himne de Pasqua “VICTIMAE PASCHALI
LAUDES”. La lletra imita l'introit, gradual, aleluya, seqüència,
ofertori i comunió de la missa. El tema de la paròdia es una partida de
daus en una taberna i les activitats dels tramposos i usurers.
Estem
relativament ben informats de la Missa dels Bojos, molt semblant a la
Missa dels Jugadors, a través de les descripcions i queixes que
provocaven en aquells temps. Bromes de tota mena entraven a la casa de
Déu i en comptes d'encens, cremaven soles de sabates velles, feien
servir tot tipus de màscares i dansaven balls impúdics. El conjunt
s'acompanyava d'un xivarri horrorós, sorolls diversos i variats a
l'estil d'uns esquellots.
“OLIM SUDOR HERCULIS CB 63”
segurament data de finals del segle XII. Es una seqüènciasecular amb
tornada. L'arranjament musical del text quasi sil·lábic es propi
d'aquesta seqüència , com també ho son les repeticions fragmentàries
intercalant un proverbi moral com a tornada: AA Tornada; BB Tornada; CC
Tornada; DD Tornada; La melodia desenrotlla corbes amples i plenes de
noblesa.
“VIRENT PRATA HIEMATA CB 151 i 151a” és una cançó en
forma de bar: AAB amb el final de B retornant a A. Les cinc primeres
estrofes son en llati i ultima en alt alemany medieval. L'ultim vers és
la tercera estrofa d'una cançó del gran trobador alemany Walther von der
Vogelweide (1170—1230), Muget ir schouwen waz dem meien. La melodia és
una réplica a la cançó “Quant je voi l'erbe menue” de Gauthier Espinal,
trobador del segle XII.
“LA MISA DEL JUGADOR” — OFFICIUM
LUSORUM (CB215) es sin duda una de las obras más interesantes dentro de
la colección de poesía medieval CARMINA BURANA. No representa un caso
curioso dentro de la cultura de aquel tiempo, sino parte de una
tradición muy amplia. A mediados del siglo XV un doctor en teología
defiende la institución antigua de la Misa de los Locos en estos
términos: “Los barriles de vino explotan si no quitamos los tapones de
cuando en cuando. Bien, pues nosotros también somos viejos barriles que
el vino de la sabiduría nos haría explotar si lo conservamos
exclusivamente para el servicio de Dios. Así que, durante varios días
del año, lo ventilamos, nos abandonamos a los placeres y locuras más
exuberantes, y luego volvemos con entusiasmo a nuestros estudios y al
ejercicio de la santa religión”. No es de extrañar que el clero medieval
emplease los ubicuos símbolos y formas de la iglesia en este fenómeno
de “desahogarse”: estaba demasiado metido y envuelto en ello para
olvidarlos. Se encuentran numerosos ejemplos de Misas de jugadores,
bebedores y glotones (Missae Lusorum Missae Potatorum, Missae Gulatorun) en los manuscritos medievales, en Ratisbona, Halberstadt, Londres y en la Biblioteca del Vaticano, etc.
Cada
parodia supone un conocimiento íntimo de lo que imita: en este caso
familiaridad con los textos y melodías tradicionales de la propia mesa y
con sus oraciones y lecturas. Las melodías son tomadas fielmente del
repertorio gregoriano tradicional. La secuencia aquí tiene la melodía
del Himno de Pascua VICTIMAE PASCHALI LAUDES. La letra imita el
Introito, Gradual, Aleluya, Secuencia, Ofertorio y la Comunión de la
Misa. El tema de la parodia es una partida de dados en una taberna y la
actividad de los tramposos y los usureros.
Estamos bien
informados sobre la Misa de los Locos, muy parecida a la Misa de los
jugadores, por las descripciones y las quejas de aquella época. Bromas
de todo tipo entraban en la casa de Dios: en vez de incienso se quemaban
viejas suelas de zapatos, se utilizaban todo tipo de máscaras y se
bailaban bailes impúdicos, al son de ruidos horrendos y de áspera música
como en un charivari.
OLIM SUDOR HERCULIS (CB 63) probablemente
data de finales del siglo XII. Es una secuencia secular con estribillo.
El arreglo musical casi silábico del texto es característico de esa
secuencia, como también lo son las repeticiones fragmentarias y del
estribillo moral intercalado: AA Estribillo; BB Estribillo; CC
Estribillo; DD Estribillo. La melodía desarrolla amplias curvas llenas
de nobleza.
VIRENT PRATA HIEMATA (CB 151 & 151a) es una
canción en forma bar: AAB con el final de B volviendo a A). Las primeras
5 estrofas estan en latín, y la sexta y última, en Medio-Alto Alemán.
El último verso es la tercera estrofa de una canción de Walther von der
Vogelweide (h. 1170—1230): “Muget ir schouwen waz dem meien”. La
melodía es una réplica a la canción “Quant je voi l'érbe menue” de
Gautier d'Espinal, trovador del siglo XII.
CB 215. OFFICIUM LUSORUM
Esta pieza está dividida en segmentos en la cubierta trasera del LP (números arábigos),
pero la división en los textos cantados en el interior (números romanos) es diferente,
tal vez por error tipográfico.
[ 0 ]. INCIPIT OFFICIUM LUSORUM [0:37]
1. Introitus. Maledictions des dés
I. Introitus. Lugeamus omnes in Decio [1:32]
2. Versus. Maledictions des dés
Versus. Maledicant Decio · II. Fraus vobis! [0:28]
3. Oratio. Plainte sur les sieux des dés
III. Oratio. Ornemus! Deus qui nos concedis [0:28]
4. Epistola. Méfaits de l'usurier
IV. Epistola. Lectio actuum apopholorum [0:54]
5. Graduale. Decius, dieu des dés
V. Graduale. Iacta cogitatum tuum in Decio [0:44]
6. Versus. Decius exauce la prière
Dum clamarem ad Decium [1:13]
7. Alleluia · Versus. Vie étonnante [1:15]
VI. Alleluia · Versus. Mirabilis vita [1:15]
8. Sequentia. Le joueur sacrifié aux dés
VII. Sequentia. Victime novali [4:34]
9. Evangelium. Decius et le vaurien incrédule
VIII. Evangelium. Sequentia falsi evangeli [1:44]
10. Offertorium. Offertoire des joueurs
IX. Offertorium. Loculum humilem salvum facies · X. Humiliate vos, avari [1:03]
interlude instrumental [1:30]
sobre CB 131/131a. Dic Christi veritas / Bulla fulminante
11. Oratio. Maledictio de l'avare
12. Maledictio
XI. Oratio. Ornemus! Effunde, Domine · XII. Et maledictio Dei Patris omnipotentis [1:28]
13. Communio. Decius prend leur vêtements
XIII. Communio. Mirabantur omnes [0:45]
CB 215a
14. Invocatio. Que nous vivions des paysans et nous servions de leurs femmes
Omnipotens sempiterne Deus [1:20]
CB 063. OLIM SUDOR HERCULES
Olim sudor Herculis es muy extensa y está muy bien estructurada
(preludio instrumental, estrofa, estribillo)
alternando los instrumentos en los preludios y los dos cantantes en las estrofas;
en el estribillo cantan ambos.
1a. luth / Olim sudor Herculis · baryton-basse [2:16]
1b. tympanon / Hydra damno capitum · contre-ténor [2:16]
2a. alto vièle / Caco tristis halitus · baryton-basse [2:17]
2b. luth / Iugo cessit tenero · contre-ténor [2:21]
3a. tympanon / Antei libyei · baryton-basse [2:16]
3b. alto vièle Tantis floruerat · contre-ténor [2:42]
4a. luth, tympanon, alto vièle / Sed Alcide fortior · baryton-basse [2:21]
4b. luth, tympanon, alto vièle / Dulces nodos Veneris · contre-ténor [3:27]
CB 151 & 151a. VIRENT PRATA HIEMATA
Virent prata hiemata no es tan extensa ni se presta bien a una subdivisión,
pero a interpretación de René Clemencic podría segmentarse así l:
CB 151
· Vocalise [1:22]
· 1. Virent prata hiemata / instr. / 2. Ave dulcis melodia [1:56]
· instr. / 3. Congregatur, augmentatur / instr. / 4. Restat una, quam fortuna nbsp;[2:00]
· instr. / 5. Quam dum cerno, de superno [1:26]
CB 151a
· So wol dir, meie [1:25]
Cuesta entender "una canción en
forma de bar" o "el último verso es la tercera estrofa de ...".
O "La melodía es una réplica a la canción. ..."
No creo que sea por falta de espacio, pero llama la atención que el "gran
trobador alemany Walther von der Vogelweide" en catalán
sea simplemente "Walter von der Vogelweide" en castellano.