Trobadors Catalans
Antoni Rossell & C. Courtly Music Consort




Columna Música, Ref.: 1CM0107
2003





ANTONI ROSSELL
1. El sirventès de la nostàlgia de la cortesa Dama de l'Unicorn [4:43]
Mireia Hernández, orgue portatiu
Tactaqueté, percusions i xirimies

ANÒNIM DEL CANÇONER DE SANT JOAN DE LES ABADESSES (ms. 3.871 BNC)
2. S'anc vos amei (BdT 461,215c) [4:59]
Antoni Rossell, veu
Nova Euterpe, veus
Josep Ferrer, veu
Maria Incoronata Colantuono, veu
Elisa Bucellatto, veu
Anna Mauri, veu
Iban Beltran, rebec
Jaume Ayats, veu i direcció cor

ANÒNIM
3. Vida de Guillem de Cabestany [5:08]
Josep Piera, recitat
Tactaqueté, efectes

GUILLEM DE CABESTANY
4. Mout m'alegra douza votz per lo boscatge (BdT 213,7) [2:23]
(contrafactum de Pour conforter mon cuer et mon courage de Gautier de Coinci)
Antoni Rossell, veu
actaqueté, efectes

ANÒNIM DEL CANÇONER DE SANT JOAN DE LES ABADESSES (ms. 3.871 BNC)
5. Ara lausetz (BdT 461,24a) [7:35]
Antoni Rossell, veu
Anna Mauri, veu
Nova Euterpe, veus masculines
Josep Ferrer, veu
Jaume Ayats, veu i direcció cor masculí
Maria Incoronata Colantuono, veu i direcció cor femení
Elisa Bucellatto, veu

ANÒNIM DEL CANÇONER DE SANT JOAN DE LES ABADESSES (ms. 3.871 BNC)
6. Amors, merce non sia (BdT 461,20b) [3:44]
Antoni Rossell, veu
Clara Hernández, viola
Giovanni Albertocchi, veu (recitat)

ANÒNIM
7. Vida de Berenguer de Palou [0:35]
Josep Piera, recitat
Tactaqueté, efectes

BERENGUER DE PALOU (Ms. R 37c2)
8. Aital dona cum ieu sai (BdT 47,3) [2:55]
Antoni Rossell, veu
Xavi Lozano, xirimia
Tactaqueté, percussió

BERENGUER DE PALOU (Ms. R 37b2)
9. Totz temoros e doptans (BdT 47,12) [4:40]
Antoni Rossell, veu
Clara Hernández, viola

BERENGUER DE PALOU (Ms. R 37b3)
10. Dona, si totz temps vivia (BdT 47,7) [5:07]
Antoni Rossell, veu
Rafeu Sichel, viola de roda

BERENGUER DE PALOU (Ms. R. 37b)
11. Ab la fresca clardat (BdT 47,1) [4:12]
Antoni Rossell, veu
Clara Hernández, viola

BERENGUER DE PALOU (Ms. R 37c1)
12. Dona, la genser qu'om veya (BdT 47,6) [4:37]
Antoni Rossell, veu
Rafeu Sichel, viola de roda

BERENGUER DE PALOU (Ms. R 36d)
13. Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (BdT 47,4) [3:23]
Antoni Rossell, veu
Mireia Hernàndez, orgue portatiu

PONÇ D'ORTAFA (Ms. R 30 c)
14. Si ai perdut mon saber (BdT 379,2) [5:18]
Antoni Rossell, veu
Xavi Lozano, flauta

BERENGUER DE PALOU (Ms. R 37a)
15. De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (BdT 47,5) [3:11]
Antoni Rossell, veu
Iban Beltran, rebec

BERENGUER DE PALOU (Ms. R 37d1)
16. De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (BdT 47,11) [8:39]
Antoni Rossell, veu
Iban Beltran, rebec









ANTONI ROSSELL
veu, direcció i concepció musical

AMB

CLARA HERNÀNDEZ, viola
MIREIA HERNÀNDEZ, orgue portatiu
XAVI LOZANO, instruments de vent i percussions
IBAN BELTRAN, rebec
RAFEU SICHEL, viola de roda   
TACTAQUETÉ, percusions i efectes

&

NOVA EUTERPE, veus
JAUME AYATS, veu i direcció cor masculí
JOSEP FERRER, veu
MARIA INCORONATA COLANTUONO, veu i direcció cor femení
ELISA BUCELLATTO, veu
ANNA MAURI, veu



TROBADORS CATALANS
ANTONI ROSSELL
& C. COURTLY MUSIC CONSORT
COLUMNA MÚSICA

ENREGISTRAMENT EFECTUAT A L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LLERONA (BARCELONA)
EL 5, 6 I 7 DE MARÇ DE 2003

PROGRAMA CONCEBUT PER ANTON! ROSSELL
RECERCA, TRANSCRIPCIONS, INTERPRETACIÓ I EDICIÓ DE LES FONTS MANUSCRITES: ANTONI ROSSELL
CREACIÓ I ELABORACIÓ DEL ACOMPANYAMENTS INSTRUMENTALS: ANTONI ROSSELL

PRESA DE SO I EDITATGE: ALBERT MORALEDA.
RETRAT D' ANTONI ROSSELL: MATÍAS ESCÁMEZ.
MAQUETACIÓ I DISSENY: MAYA ROLANDO.
EDICIÓ I PRODUCCIÓ: COLUMNA MÚSICA.
TRADUCCIÓ A L'ANGLÈS: BEATRIU KRAYENBÜHL.

FONTS MANUSCRITES:
MANUSCRIT ANÒNIM DE SANT JOAN DE LES ABADESES
CONSERVAT A LA BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA (BNC),
EL MANUSCRIT 3.871 (SEGLE XIII)
MANUSCRIT R DE LA BIBLIOTHÈQUE NATIONALE A PARÍS, FR. 22543 (c. 1300)

REF.: 1CM0107
DIP. LEGAL: B-17579-03


comentario en español


English liner notes






LA LÍRICA DELS TROBADORS CATALANS

Per a Paco Noy


Les terres catalanes, juntament amb la resta de la península ibèrica, foren el segon pol d'atracció de la lírica trobadoresca. Les corts de Catalunya i Aragó per una banda i les de Lleó i Castella per l'altra aplegaren bon nombre de manifestacions líriques corteses i foren visitades per no pocs trobadors.   

A Catalunya, la cort de Ramon Berenguer IV (1131-1162), primer comte de Barcelona i rei d'Aragó ès poc mencionat, malgrat que la música monòdica profana no li era aliena. Amb el que sí comptem és amb censures per part dels trobadors Marcabrú i Peire d'Alvernha que critiquen la passivitat del monarca davant els ideals de la cavalleria o de l'amenaça dels infidels.

A la segona meitat del segle XII, el rei Alfons el Cast (1162-1196) és el sobirà, no només dels catalans i d'Aragó, sinó també dels occitans de Provença. Aquest monarca composà lírica cortesana i fou nomenat el "rei trobador". Els seus contactes amb trobadors són ben coneguts. Coneixem un "partimen" del rei Alfons amb Giraut de Bornelh, el "mestre dels trobadors", sobre l'amor i el poder (Lo Reis d'Aragon i Giraut de Bornelh, 23, 1 a, 242,22). Giraut de Bornelh es convertí en un gran admirador del monarca i en defensor i propagandista de la seva política, tema comú entre trobadors de la mateixa época, en contra del comte de Tolosa. La cort del rei Alfons fou freqüentada per Folquet de Marseilha, que anomena el monarca com "mo seignor", encara que després aquest trobador —quan fou bisbe de Marselha— defensà la croada contra els albigesos de la part de Santo Domingo de Guzmán i de Simon de Monfort, el lloc tinent del rei de França i responsable de les massacres contra els occitans. El trobador Arnaut Daniel en la seva famosa composició L'aur'amara (29,13) té en gran estima l'opinió del monarca català. Molts altres trobadors freqüentaren la seva cort: Arnaut de Maruelh, Peire Rogier, Peire Ramon de Tolosa, Uc Brunet, el Monjo de Montaudon, Raimbaut de Vaqueiras, Aimeric de Sarlat, Pons de Capduelh, Peire Vidal, Bertran de Born, Guiraut de Luc i Raimon de Miraval.

La nòmina de trobadors catalans és extensa, els més importants són Berenguer de Palou (...1164...),   Formit de Perpinyà (Segle XIII), Frederic III de Sicília (1272-1337), Guerau de Cabrera (finals del segle XII), Guilhem de Cabestany (...1212...), Guillem de Berguedà (...1138-1192...), Guillem de Cervera o Cerverí de Girona (...1259-1284...), Huguet de Mataplana (...1185-1213), Jofre de Foixà (...1267-1285...), Peire Ramon de Tolosa (...1180-1221...), Ponç d'Ortafa (...1184-1246...), Ponç Hug IV d'Empuries (...1277-1313), Ramon de Rosselló (mitjans del segle XIII), Ramon Vidal de Besalú (...1212-1252...), el Rei Alfons (1154-1196...). De tots ells només es conserva la música de sis composicions de Berenguer de Palou, una de Pons d'Ortafà, i tres composicions del manuscrit anònim de Sant Joan de les Abadesses conservat a la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC), el manuscrit 3.871, redactat en el segle XIII i integrat per dos fulls solts que havien servit de tapes d'un registre notarial; la notació musical és messina. S'ha pogut reconstruir també, mitjançant l'estudi de les imitacions melòdiques, una poesia del trobador Guilhem de Cabestany. Les composicions de Berenguer de Palou i Pons d'Ortafà s'han conservat en el manuscrit R de la Bibliothèque Nationale a Paris, fr. 22543, que havia format part de la Bibliothèque de la Vallière amb el No. 14; es tracta d'un manuscrit llenguadocià datat aproximadament als voltants de l'any 1300; la notació de la música és quadrada.

Berenguer de Palou, el més antic del trobadors catalans, tenia fama de ser un bon music, les seves composicions s'inscriuen dins la poètica cortesa. Prova de la difusió que van tenir les seves cançons és el sirventès polític Del rei d'Aragon conssir (392,11), que va compondre Raimon de Miraval a la mort d'Alfons el Cast (Perpinyà 1196), amb la intenció que Pere el Catòlic canviés les seves aliances respecte el comtat de Tolosa. Aquesta composició es va estructurar a partir de l'esquema mètric i de la música de la cançó d'amor de Berenguer de Palou Aital dona cum ieu sai (47,3).

Si Guilhem de Berguedà es caracteritza pel seu caràcter personal i poètic bel·licós, Guillem de Cabestany, trobador rossellonès, destaca per la fama de la seva producció poètica. Es autor de set poesies d'atribució segura i dues d'atribució dubtosa. La Vida li atribueix la famosa llegenda del "cor menjat". La Vida, endemés conté, malgrat totes les reserves, una dada que històricament és comprovada: l'any 1197 Ramon de Castell Rosselló, baró rossellonès, es casà amb Saurimonda, filla de Maria de Peralada i germana de Bernat de Navata qui, possiblement, fou la dama a qui canti el nostre trobador. És citat per Petrarca en els Trionfi (IV, vv. 53-54) i per Boccaccio, en la "novella" IX de la quarta jornada del Decameron. La seva obra tingué un gran èxit, prova d'això són les imitacions que Peire Basc, Bernart Sicart de Maruèjols i Peire Cardenal van fer de Lo dous cossire, la seva cançó més divulgada (conservada en 23 manuscrits).

Tot plegat tretze composicions que, juntament amb la vida de Berenguer de Palou i la razo sobre la famosa llegenda del cor menjat de Guilhem de Cabestany, conformen el repertori d'aquest disc.

Totes les melodies trobadoresques han estat transcrites directament dels manuscrits per Antoni Rossell.

ANTONI ROSSELL





Orgue portatiu, viola de braç, viola de gamba, rebec, mandora i viola de roda.


sonusantiqva.org medieval.org

The Web SonusAntiqva
iniciohome