Picap CD 91 0400-03
Barcelona
2004
1. L'amor és mar
desfeta (fragment) [0:30]
textos de Jacint Verdaguer, Perles del "Libre d'Amic et d'Amat"
d'en Ramon Llull
2. Digues amic [4:17]
textos de Jacint Verdaguer, Perles del "Libre d'Amic et d'Amat"
d'en Ramon Llull - música: Maria del Mar Bonet - Feliu Gasull
Coral Cantiga, Cham Ensemble de Damasc - Dimitri Psonis, darbouka
- Jordi Gaspar, contrabaix
3. Eklemedir [4:17]
tradicional anònima turca; lletra: Albert Garcia
Cham Ensemble de Damasc - Dani Espasa, accordió -
Jordi Gapar, contrabaix
4. Tonada de treball. De llaurar (Mallorca) [2:14]
Coral Cantiga
5. Mons apart [5:53]
lletra i música: Bruce Sprigsteen
Roger Blavia, percussions - Dimtiri Psonis, darbouka, saz
- Jordi Gaspar, contrabaix - Dani Espasa, acordió
- Javier Mas, arxillaüt - Feliu Gasull, guitarra
clàssica
6. Se nuaven / Alhasmarilon [3:50]
música tradicional anònima d'Orient Mitjà - textos
de Jacint Verdaguer, Perles del "Libre d'Amic et d'Amat" d'en Ramon
Llull
Cham Ensemble de Damasc - Dimitri Psonis, percussió
7. Càntic dels càntics (fragments)
[5:38]
traducció al català de Jacint Verdaguer
Dimitri Psonis, percussións - flauta, Jaume
Cortadellas - Coral Cantiga
8. Yetemeneni / Em desitja [7:11]
Umm Al Kiram bint al-Mu'tasim ibn Sumadih, poetessa d'al-Andalus
(Almería, s. XI)
Nazhun bint Al-Quilap, poetessa d'al-Andalus (Granada, s. XII)
música: Luis Delgado
Cham Ensemble de Damasc - Dani Espasa, accordió
9. Digué l'Amat a l'Aimador (Mossèn Cinto
Verdaguer - Luis Delgado) [4:46]
música: Luis Delgado - Textos de Jacint Verdaguer, Perles
del "Libre d'Amic et d'Amat" d'en Ramon Llull
Cham Ensemble de Damasc - Dimtiri Psonis, darbouka
10. Tonada de treball. De segar [1:26] Mallorca
Coral Cantiga
11. L'amor de les tres taronges [7:00]
música: Luis Delgado; lletra: Gabriel Janer Manila
Roger Blavia, cajón, udú - Dimtiri Psonis, percussions
- Jordi Gaspar, contrabaix - Dani Espasa, acordió
- Javier Mas, arxillaüt - Feliu Gasull, guitarra
clàssica
12. Lamma bada [6:58]
música tradicional anònima d'Orient Mitjà, lletra:
Albert Garcia
Cham Ensemble de Damasc - Dani Espasa, accordió
13. Zaraní [3:36]
moaxaja anònima d'Orient Mitjà
Cham Ensemble de Damasc - Dani Espasa, accordió
14. El cant de la Sibil·la [11:53] fragments
cant tradicional religiós, segle X al XVI
Coral Cantiga - Dani Espasa, harmonium
Maria del Mar Bonet
Javier Mas, guitarra dotze cordes, arxillaüt i bandúrria
Feliu Gasull, guitarra
Dimitri Psonis, bouzouki i percussions
Dani Espasa, piano, teclats i acordió
Jordi Gaspar, contrabaix
Roger Blavia, percussions
Jaume Cortadellas, flauta
Cham Ensemble de Damasc són:
Mouslim Moslem, nai
Jamal al Sakka, tar
Maemon Rahl, derboka
Mohamad Itmeh, qanun
Mhd Muwaffar Alzahabí, cello
SamerAljandalil, violí
Raafat Kassem, bouzouq, arbi
Luis Delgado, llaüt
Coral Cantiga dirigida per Josep Prats
Amigo amado
damasceno
Cuando Maria del Mar Bonet fue invitada para ir a cantar a Damasco, con
el escenario situado en el jardín del Palacio Azem, se le
abrieron unas inmensas ganas de conectar con la gente de Siria. Conocer
músicos del país la encaró con la decidida
voluntad de trabajar con ellos. Viajes con problemas, avances y
retrocesos, y su firme voluntad finalmente la llevaron a lo que tanto
deseaba: ir y venir con los músicos de Siria: eje del
cariño. Ir y venir con la gente de Siria, era lo que en realidad
anhelaba.
Amigo, amado las cosas son cómo son.
En las calles del barrio antiguo de Damasco hay cables de
teléfono
que ponen en comunicación las enredaderas
que van de lado a lado de la calle. Un mundo lleno de serenidad
entra en el alma del visitante que de repente se encuentra con el aroma
de los sacos de café recién tostado ocupando
las aceras de un tramo del Bab Xarqui, Amigo, amado.
Maria del Mar Bonet canta entre los rosales damascenos
del Palacio Azem y los cipreses del Grec de Barcelona. El alma
de Ramon Llull enfila el vuelo con la voz mallorquina y los
músicos sirios.
La música es la poesía que te toca el corazón, Amigo,
amado.
Es el momento en que las lucecitas azules del Gebel Qasium hacen un
fondo a la bella ciudad que guarda jardines
donde miran las ventanas de las habitaciones más íntimas.
En el poema Por las calles de Córdoba Nizar Qabbani dice
que
... a menudo
me he metido la mano en el bolsillo
para sacarla llave de mi casa
en Damasco...
Dentro de las escrituras de los poetas a menudo aparecen
nuestros propios sentimientos. Amigo, amado es poesía
cantada
que navega por un Mediterráneo siempre a punto de derrumbarse.
Te encontraré por las calles de Damasco, de Girona,
de Morella, de Biniaraix... Amigo, amado. Los oasis esperan.
Poesía en el cuerpo es ver las miradas oscilantes de la gente,
el canturreo de alguien indefinido que trajina detrás de las
paredes de la casa, el árbol que se asoma sobre una pared
gastada levantada con piedras romanas y omeyas, todo mezclado con los
añadidos de hormigón y tu mirada: Amigo, amado.
Joan Manresa
LES FOGUERES D'ARDOR
AMORÓS DE LA GARGAMELLA DE LA BONET ENS ENGOLEIXEN AL COR DE LA
CARNALITAT MARÍTIMA I SÀVIA D'UN ENTRECREUAMENT DE
CULTURES -CRISTIANA, ÀRAB I JUEVA-D'AQUESTA VEU TOCADA DE TOTES
LES JOIES I ELS PLAERS AMATORIS AMB L'AMIC I L'AMAT COM A BELL RECLAM
No se sap mai com arriben i des d'on vénen els sons de la veu de
la Bonet, que eixamora com un encanteri amb l'Estimat i l'Estimador com
a protagonistes. La veu de la Bonet creix lentament com un brollador de
llum dins les ombres salades de l'illa. La veu de la Bonet es bada com
una flor íntima vessadora de perfums entapissats de la
tensió de les cordes vocals, de la lubricitat de la saliva, de
la ressonància de la volta arquitectònica del paladar,
del vori vibrador de les dents, de la popa tremolosa i càlida
dels llavis... La veu de la Bonet beu de les deus més fondes i
més voladores, més oximoròniques: de la
passió de Verdaguer per Salomó (Càntic dels
Càntics) i per Llull (Llibre d'amic e amat), que ella
ha musicat amb una primfilada i desficiosa broderia de cançons,
que conten des de les aventures místiques fins a totes les
voluptuositats, els turments, les joies i les absències que
viuen els amadors d'ara mateix. La veu de la Bonet escriu un
festí de sensualitats lul.lianes, que se't claven com sagetes de
gust que guareixen la nafra sempre oberta i són un bàlsam
consolador per al pantaix de l'ofec de ser vius. La veu de la Bonet ens
sorprèn quan es fa mora, siriana, i s'embolica amb tota una
orquestra de músics de Damasc, que la vesteixen amb els
harmònics d'unes tonades germanes d'una mediterraneïtat ben
vertadera, que ens arriben com una pluja lenta i constant,
benèfica, sobre una terra assedegada: quina conjunció
més exacta i exaltant creen les músiques orientals, quan
s'engalzen a les cordes vocals de la Bonet estremides de sentiment! La
veu de la Bonet fa hores extraordinàries de bellesa quan es
metamorfosa en la Sibil·la nadalenca que, sense feredat ni
esglai i amb una serenitat lúcida, potent i esqueixada, ens obre
d'ampit en ample tot l'apocalipsi bíblic sobre els humans i el
converteix en matèria d'ensomni, en un eixugallàgrimes
finíssim. La veu de la Bonet ix de l'agre de la terra i ens
llança unes cançons de treball que han sortit de la
necessitat com el bri verd del solc, com la vela blanca del mar. La veu
de la Bonet, dins l'atmosfera de la Coral Cantiga, creix com un estol
d'ones que ens tapen, com un xuclador sexualíssim, com un
sementer de tendreses. La veu de la Bonet agafa les tres cultures
d'aquesta mediterrània —la cristiana, l'àrab i la
jueva—, aquest arbre esponerós de tres grans branques, i
ens mostra i ens demostra, a través dels sentits de la
intel.ligència, que són el saber necessari per tenir-nos
els uns als altres, per entendre'ns i per poder trobar-nos en els
fruits de la pau. La veu de la Bonet ens dóna aquests perfums
àrabs, jueus i cristians per fer, més que mai en aquests
temps de guerra, una fonda manifestació de la necessària
pau entre els pobles. La veu de la Bonet aixeca ventades d'amor,
s'omple de lliris, d'ocells i de constel.lacions i ens submergeix dins
foscos esclats d'un èxtasi amorós fertilitzador. La veu
de la Bonet fa toquera, fa mengera, fa emocionera, fa estimera...
Biel Mesquida
Telloc, 1 de novembre de 2004
I saw Maria del Mar Bonet in Damascus, with musician Luis Delgado and
Yanni Munujos. When I heard she was on the lookout for something for
her music and her voice, I thought to myself, "This woman, so calm and
so gentle, must have a whole ocean of mysteries inside her; she must
have the genie."
When I heard her sing, accompanied by a group of fantastic Syrian
musicians, humble yet wise and conducted by the tireless Luis Delgado,
I said to myself, "Yes, the genie is inside this woman."
However, when I went home and tried to recover her voice, I found that
I didn't need to recover anything — it was all engraved within
me, and I thought, "I am mistaken — it isn't the genie inside
this woman, no! It's a whole universe fashioning and refashioning
itself, in continuous creation and recreation. This is because Maria
del Mar Bonet sings and thinks from the heart, and this is vital at the
outset of this century, thus far so turbulent and so clamorous that we
are unable to contemplate love in the vastest sense.
Maria del Mar Bonet's voice and music breathes life into Ibn
ºArabí, Ramón Llull, Jalal ad-Din Rumí... it
awakens an entire history of men who have known only how to love,
sought only to be loved and who have accomplished this.
This album breathes life into a cultural world that for many of us lies
buried in our conscious mind, waiting for someone special like Maria
del Mar Bonet to bring it to the surface.
Rifaat Atfé
Syrian Hispanist