D'Amic e Amat
Maria Laffitte & Ensemble Llull




medieval.org
Ona Digital 99

1998









1. E-Z IEU AM TAL QU' ES BO E BELL  [4:54]
Demanaren a l'amic de què naixia AMOR, ni de què vivia, ni per què moria ... [Llibre d'Amic e Amat, 137]
Preguntaron al amigo de qué nacía AMOR, ni de que vivía, y por qué moría ...
E-z ieu am tal qu’és bo e bell — t: Reina de Mallorca, s. XIV | m: anònim trobadoresc

2. COBLES DEL REGNE DE MALLORCA  [4:21]
Cantava l'aucell en un ram de fulles e de flors, e lo vent menava les fulles ... [Llibre d'Amic e Amat, 58]
Cantaba el pájaro en un ramo de hojas y de flores, y el viento movía las hojas ...
Sí·m leví un bon maití, / temps era de primavera ... — t: Anselm Turmeda s. XIV | m: anònim trobadoresc

3. LA SIBIL·LA  [1:17]
La Sibil·aanònim. Versió de Felanitx (Mallorca)

4. CANT DE SEMANA SANTA  [3:39]
Eternalment comenša, e ha comenšat e comenšarà: mon amat ... [Llibre d'Amic e Amat, 306]
Eternamente comienza, ha comenzado y comenzará mi amado ...
‘Plorareu Mare de Déu’ | ‘Lloraréis Madre de Dios’anònim. Llucmajor (Mallorca)

5. ALLELUIA  [4:31]
Alleluiacant gregorià (fragment)

6. SENYER VER DÉUS REI GLORIOS  [8:40]
Deia l'amic a les gents aquestes paraules: —Qui vertaderament remembra mon Amat, oblida ... [Llibre d'Amic e Amat, 137]
Decía el amigo a la gente estas palabras: —Quien verdaderamente recuerda mi Amado, olvida ...
Senyer ver Deus, rei glorios — t: Ramon Llull | m: Cantiga de Santa Maria n. 196 · CSM 196

7. UN SIRVENTÈS NOVÈL VUÈLH COMENÇAR  [3:40]
Un sirventès novélh vuélh començar
Peire CARDENAL 1205-1272 (Trobador)

8. ALEGRIA ALEGRIA  [3:37]
Digueren a l'amic —On vas? Venc de mon Amat —On vens? —Vaig a mon Amat ... [Llibre d'Amic e Amat, 25]
Dijeron al amigo — Adónde vas? —Vengo de mi Amado —De dónde vienes? —Voy a mi Amado ...
Alegria, alegriacantiga de Santa Maria · CSM 425

9. AMORS MERCÈ NON SIA  [2:25]
Cantava l'aucell en lo verger de l'Amat, e venc l'amic ... [Llibre d'Amic e Amat, 27]
Cantaba el pájaro en el vergel del Amado, y viene el amigo ...
Amors mercè non siaanònim trobadoresc (Sant Joan de les Abadesses, Girona)

10. SENYER DÉUS PLUJA (FRAGMENT DE “LO CONCILI”)  [4:40]
Cridà l'amic en alt a les gents, e dix que AMOR los manava que amassen ... [Llibre d'Amic e Amat, 78]
Llamaba el amigo gritando a las gentes, y decía que AMOR los mandaba que amasen ...
Senyer ver Deus, rei glorios — t: Ramon Llull | m: Cantiga de Santa Maria n. 139 · CSM 139

11. D'ESPERANÇA  [3:54]
Anava l'amic per una ciutat com a foll, cantant de son Amat ... [Llibre d'Amic e Amat, 54]
Iba el amigo por una ciudad como un loco, cantando a su Amado ...
Quan par l'estela en l'albor (D'esperança) — t: Ramon Llull | m: Cantiga de Santa Maria n. 166 · CSM 166

12. AMOR (amb humor)  [6:25]
Digues, aucell qui cantes: ¿est-te mès en guarda de mon Amat ... ? [Llibre d'Amic e Amat, 16]
Dime pájaro que cantas, ¿te has puesto en guardia de mi Amado ... ?
Demanaren a l'amic de qui era ... | Preguntaron al amigo de quién era ... [Llibre d'Amic e Amat, 97]
t: Ramon Llull | m: Lautaro Rosas, s. XX






INTÈRPRETS
Maria Laffitte Masjoan: Recitació, adaptacions, traduccions, textos del llibret i tria dels poemes i cançons.
— cant (1-2, 5-12)
Miquela Lladó: cant i recitació (4, 8, 10-12)
Katharina Dustmann: riqq, zarb, bendir (1-2, 7-11)
Lautaro Rosas: llaüt àrab, arpa, tamborina de cordes, saz (1-2, 6-12)
Jordi Rallo: tables, uddu, karkaba, tabado, crótals (1-2, 5, 7-11)
Marco Ambrosini: fídula, viola d'Amor de claus (1, 3, 7-11)
Pep Toni Rubio: flabiol i tamborí, flauta de bec (3-4, 8-11)
Peter Rabanser: saz, llaut àrab, chalumeau, duduk, cornamusa (1-2 7-11), veu (8)

Enregistrat a l'església d'Orient (Mallorca) els dies de lluna plena en Sagitari del mes de juny de 1998.


BIBLIOGRAFIA (Fonts d'informació):
Poesia Trobadoresca. Lola Anglada i Alfred Badia.
Cantigas de Santa Maria. Biblioteca del Escorial JB2.
Història de la literatura Catalana. Riquer / Comas / Molas.
Poesia catalana medieval. Joan Lluis Marfany E. 62.
• Ramon Llull, Poesies E. Barcino 1928.
• Ramon Llull, Llibre d'Amic e Amat - Llibre d'Ave Maria. Els nostres clàssics 1927, per Marçal Olivar.
Les cançons dels Trobadors, Ismael Fernández de la Cuesta.
Cançoner musical de Mallorca. Josep Massot i Planes.
Antologia de poetes catalans. Marti de Riquer.
Antologia de la poesia catalana. Rafael Tasis.

Mestres luthiers (constructors d'instruments)
• Sedo Garcia Vilert (Girona)
• Jean Claude Condí (França)

© Institut d'Estudis Balearics, 1998
Producció: Institut d'Estudis Balearics
Conselleria d'Educació, Cultura i Esports Govern Balear
Coordinació: Pere Estelrich i Massuti - ARTS
Estudi d'enregistrament: Ona Digital




Notas en castellano






Pau i Amor per a tothom,

Aquest treball i el nom del grup Ensemble Llull és degut al meu gran AMOR, admiració i respecte cap a un dels homes més extraordinaris, originals, especials, valents i espirituals del segle XIII, Ramon Llull. Ell fou un dels primers a fer servir el català per escriure i expressar el seu pensament. El títol d'aquest treball musical D'Amic e Amat porta el nom d'una de les obres de Llull més considerables de la mística medieval.

Es tracta de proverbis, inspirats dels Sufís i del Càntic dels Càntics de la Biblia (també l'ha interpretat Joan de la Creu). Tracta de la unió amb la realitat anomenada Déu com una relació entre dos homes, Amic e Amat —(l'amic un mateix/a i l'Amat Déu—, relació centrada en l'AMOR amb la seva doble cara de sofriment i joia, escrita amb el cor, el pensament i la raó. Té una clau amagada que només podrà entendre qui la conegui. Tracta la vida ermitana per mantenir la contemplació i devoció. (Està escrit en estat total de contemplació, sense ego, potser en un viatge místic o astral de la seva persona en una exaltació de la seva ànima).

Els Sufís tenen paraules d'AMOR i exemples abreujats que causen gran devoció a tothom, són paraules que han de menester explicació i per l'explicació l'enteniment puja més amunt i per aquesta pujada la voluntat es multiplica i puja en devoció. [....┐D'amic e Amat? ....] Té tants versos com dies té l'any. Cada vers basta per contemplar «Déu tot un dia» (Ramon Llull).

Ramon Llull comença molts poemes així: «Cantaba l'amic... Començ est desconhort, lo qual faç en chantant...». Llull era un entusiasta de la música i sentia molta admiració per l'obra recollida i escrita pel rei Alfons X el Savi, especialment les cançons dedicades a la Verge Cantigas de Santa Maria; és per això que no he dubtat gens a posar aquesta Música de les Cantigas als seus poemes. També he fet servir algunes músiques de cançons anònimes Trobadoresques per a les poesies de La Reina de Mallorca, i del poeta mallorquí Anselm Turmeda.

He preparat i he fet aquest treball amb la dedicació més oberta i amorosa possible, amb l'ajuda de molts éssers... amb la intenció d'aconseguir que el missatge de la Música (l'Art més sublim, Universal que va directe a l'Ànima) i la Poesia (l'art més subtil de la paraula) arribi de la manera més senzilla, directa i pura als nostres cors i orelles... i ens desperti l'ànim, l'alegria i la consciència holística d'Éssers humans –Espirituals.

Fa uns cinc anys que estic estudiant a l'«ESCUELA UNIVERSAL DE LA MÚSICA INTERNA» fundada i creada pel músic-terapeuta Manuel Soler Galera. En aquest treball musical D'Amic e Amat he tingut el regal extraordinari de la seva col·laboració en molts aspectes: En la meva formació individual com a músic cantant vocacional, i la investigació i estudi musicoterapèutic tan magnífic que ha fet d'aquest CD. El meu agraïment més profund per a Manuel Soler Galera, per l'amistat, la paciència, i per tot el valuós magisteri.

Gràcies als extraordinaria músics Marco Ambrosini, Katharina Dutsmann i Pierino Rabanser per la seva amistat incondicional, per venir de tan lluny per realitzar i compartir aquest treball, per la seva comprensió i ajuda i per tant d'AMOR que desprenen. Sí! sí!... Gràcies a l'excellent músic chileno Lautaro Rosas per la seva ajuda en la notació i adaptacions d'algunes cançons, per la inestimable contribució a la Música medieval, per tot el treball que hem realitzat junts, per ensenyar-me a escoltar, i per tot el que he après d'ell. Gràcies a l'amic i gran músic Jordi Rallo per la seva creativitat i direcció (juntament amb Katharina Dustmann) de les percussions, gracies pel seu respecte a tots els éssers i a la Música i per tots els anys que fa que la compartim. Gràcies a la cantant Miquela Lladó pel seu esforç, paciència amb la meva manera de fer les coses, la seva comprensió i la seva extraordinària veu. Gracies a Pep Toni Rubio per les seves bones observacions, i el so excel·lent de les seves flautes. Les meves infinites gracies a tots els músics per la seva paciència amb mi, la seva sensibilitat i gran Musicalitat, gracies, us estimo... El meu agraïment més sincer per a Pere Estelrich, per a Miguel d'«Ona Digital». Moltes gracies a Toni Fernández, l'enginyer de so, per la seva qualitat humana i tècnica. A l'església del bonic poble d'Orient (Mallorca), a tots els que faran i han fet possible aquest disc, a l'Institut d'Estudis Balearics, a la bona amiga Teresa Gabasa per deixar-me treballar a l'ordinador, a Frédéric Milon per la seva bona idea, a tots i a totes vosaltres, i molt especialment a l'AMAT... i a les energies meravelloses de la Vida. Pau, alegria i harmonia.

Maria Laffitte Masjoan


AUTORS

La Reina de Mallorca
Possiblement Constança d' Aragó, primera esposa de Jaume III de Mallorca des del 1325, i morta el 1346. Però cal tenir en compte que el 1349 Jaume III, ja desposseït, contragué segones noces amb Violant de Vilaragut, la qual s' intitula Reyna de Mallorques.

Anselm Turmeda
Nasqué a Ciutat de Mallorca a mitjan segle XIV. Franciscà, apòstata, va adoptar la religió de l'islamisme, a Tunis entre 1425 i 1430, fou narrador, astròleg i profeta, ocupa grans càrrecs a la cort d'un soldà, admirat i respectat per moros i cristians, en la seva religió mahometana Anselm Turmeda es deia «Abd Allah ibn Abd Allah al-Tarchuman al—Mayurqí al-Muhtadí», o sia «Servent de Déu, fill del servent de Déu, l'intèrpret, el mallorquí, el convertit a la fe». També era conegut per «El Trujamà» o sia Torsimany o interpret, pel fet de parlar diverses llengües. Morí a Tunis el 1432 i la seva tomba es conserva i és objecte de veneració.

Peire Cardenal
Trobador del 1205/1272... fill d'una família noble. Hàbil mestre de la mètrica i molt experimentat, es dedica sobretot al Sirventès moral, ètic, polític i religiós.

Ramon Llull
Ciutat de Mallorca 1233 /1316. Escriví unes 250 obres, la seva obra l'acredita com l'escriptor català de més importància i volada de tots els temps i va ser un dels homes més extraordinaris, originals i llançats del segle XIII.

Anònims
Música i cançons trobadoresques anònimes dels segles XII i XIII.

Cantigas
Les Cantigas són obres de la devoció popular, recopilades i algunes compostes pel rei Alfons X el Savi, escrites en llengua materna reflecteixen amb la seva senzillesa exquisida un gran entusiasme religiós d'un sector del poble del segle XIII. Les Cantigas representen un cultiu artístic conscient d'aquest entusiasme. Es tocaven algunes a les esglésies i a les festes dedicades a la Verge, algunes també podien ser ballades. Són també les formes que la imaginació popular va crear en la Música i la Poesia sota la influència de la devoció religiosa en el moment en què s'erigien els grans monuments d'arquitectura, escultura del romànic i del gòtic, i d'un gran esplendor de l'art literari.






1. E-Z IEU AM TAL QU'ÉS BO E BELL
Reina de Mallorca s. XIV / Anònim Trobadoresc. Ed. Anglès 357. Gemrich, Nachlass n. 262.
Aquesta cançó té l'aire de plany o desconhort per l'absència del seu marit, i que desitja el seu ràpid retorn. La Poesia és molt delicada, i s'entreveu un estat i situació viva. La forma de l'estrofisme és desconcertant, però correcte de llenguatge i rimes. Al començament té un tó amorós i la seva reialesa ve a representar l'inici d'una evolució des de la tradició Trobadoresca pura, encara no contaminada.
Esta canción tiene el aire de un lamento por la ausencia de su marido, y el deseo de su rápido retorno. La poesía es muy delicada y se entrevé un estado y situación vivos. La forma del estrofismo es desconcertante pero correcta de lenguaje y rimas. Al principio tiene un tono amoroso y personal, tierno, donde se pone de relieve su fervor amoroso y su realeza, y viene a representar el inicio de una evolución desde la tradición trovadoresca pura, aún sin contaminar.

2. COBLES DEL REGNE DE MALLORCA
Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca entre 1352) / Anònim Trobadoresc.
L'obra Cobles de la divisió del Regne de Mallorca la va escriure Anselm Turmeda el 1398 (ara fa 600 anys), és composta de 123 estrofes àgils i encertades i, en alguns passatges, va acompanyada d'una cadència molt musical.
Turmeda redactà les Cobles a precs d'alguns honrats mercaders de Mallorca que li demanaren que compongués un tractat sobre les divisions d'aquest Regne. És una composició de tipus al·legòric, amb intenció sembla que política. Pondera nostàlgicament el floriment de temps passats, té unes imatges bellíssimes de la puresa natural i ecològica de les illes. Turmeda explica que anteriorment, quan l'illa de Mallorca no era cristiana... els que hi habitaven vivien molt units, es tractaven amb AMOR, s'ajudaven mútuament i sempre estaven disposats a mancomunar-se per fer front a la tirania i mantenir el bé general. Quan Turmeda escriví les cobles feia més de 10 anys que havia apostatat de la seva condició de franciscà.
Anselm Turmeda (Ciudad de Mallorca, c. 1352) | anónimo trovadoresco.
La obra «Coplas de la división del reino de Mallorca» la escribió Anselm Turmeda en 1398 (hace ahora 600 años). Está compuesta de 123 estrofas ágiles y acertadas y en algunos pasajes va acompañada de una cadencia muy musical.
Turmeda redactó las «Coplas» a petición de algunos honrados [?] mercaderes de Mallorca que le pidieron que compusiera un tratado sobre las divisiones de este reino. Es una composición de tipo alegórico, y parece [que] con intención política. Resalta nostálgicamente el florecimiento de tiempos pasados, con unas imágenes bellísimas de la pureza natural y ecológica [?] de las islas. Turmeda explica que anteriormente, cuando la isla de Mallorca no era cristiana, ... los que habitaban en ella vivían muy unidos, se trataban con AMOR, se ayudaban mutuamente y siempre estaban dispuestos a mancomunarse para hacer frente a la tiranía y mantener el bien general. Cuando Turmeda escribió las «Coplas» hacía más de 10 años que había apostatado de su condición de franciscano.


3. LA SIBIL·LA
Anònim. Versió de Felanitx (Mallorca). (Instrumental)

4. CANT DE SEMANA SANTA (Plorareu Mare de Déu)
Anònim de Llucmajor (Mallorca). Adaptació Pere Francesc Clar Montserrat (a) Seu (31-1-1910).
Cançó cantada durant la setmana santa pels carrers del poble.
Aquesta tonada i la lletra comporta una gran passió i melanconia segons diu Josep Massot i Planes autor del llibre Cançoner musical de Mallorca.
Anónimo de semana santa de Llucmajor (Mallorca)
Canción cantada durante la semana santa por las calles del pueblo. La melodía y la letra comporta una melancolía y pasión intensa según dice J. Massot y Planes.


5. ALLELUIA. Cant Gregorà (fragment)

6. SENYER VER DÉU REI GLORIOS
Ramon Llull, segle XIII / Cantiga de Santa María n. 196
Hem utilitzat la poesia de Llull que es troba al final del llibre Blanquerna i té un caient trobadoresc. Respira optimisme i contentament per la fundació del col·egi mallorquí per a 13 frares de Miramar a Mallorca. El rei de Mallorca amorós és Jaume II.
Hemos utilizado la poesía de Llull que se encuentra al final del libro Blanquerna y tiene aire trovadoresco. Respira optimismo y contentamiento por la fundación del colegio para 13 frailes de Miramar en Mallorca. El amoroso rey de Mallorca es Jaime II.

7. UN SIRVENTÈS NOVELH VUELH COMENÇAR
Peire Cardenal. Trobador del segle XIII.
El «Sirventès» es un poema amb un contingut de temes com ara la moral, la política, la literatura, els fets socials, i sovint s'expressen d'una manera satírica i punyent. Sol ser construït a base de l'adaptació d'una nova lletra a una melodia ja coneguda. El «Sirventès» deixa molta més llibertat al Trobador, ja que pot improvisar, difondre estats d'opinió, i informació d'esdeveniments.
El "sirventés" es un poema con un contenido de temas como: la moral, la política, la literatura, los hechos sociales, a menudo expresados de una manera satírica y crítica. Suele construirse por adaptación de una nueva letra a una melodía ya conocida. El "sirventés" deja mucha libertad al compositor, ya que puede improvisar, difundir estados de opinión y también puede servir como canal de información de acontecimientos.

8. ALEGRIA ALEGRIA. Cantiga de Santa Maria
És una cantiga ballada a l'época medieval, ja que convida a la festa i l'Alegria interior i exterior.
Es una Cantiga bailada en la época medieval, ya que invita a la fiesta y a la alegría interior y exterior.

9. AMORS MERCÈ NON SIA
Anònim Trobadoresc de Sant Joan de les Abadesses (Girona).

10. SENYER DÉUS PLUJA (Fragment de "Lo Concili")
Ramon Llull, segle XIII / Cantiga de Santa María n. 139
El text d'aquesta obra prové del que va escriure el 1311 abans de l'assemblea del concili de Viena.
El texto de esta obra proviene del que escribió en 1311 antes de la asamblea del concilio de Viena.

11. D' ESPERANÇA
Ramon Llull / Cantiga de Santa María n. 166

12. AMOR (amb humor)
Lautaro Rosas (s. XX)







Paz y Amor para todo el mundo:

Este trabajo y el nombre del grupo Ensemble Llull es debido a mi gran AMOR, admiración y respeto hacia uno de los hombres más extraordinarios, originales, especiales, valientes y espirituales del siglo XIII: Ramon Llull. Él fue uno de los primeros en utilizar el catalán para escribir y expresar su pensamiento. El título de este trabajo musical D'amic e Amat lleva el nombre de una de las obras de Llull y una de las más considerables de la mística medieval.

Se trata de proverbios, inspirados en los Sufíes y en el Cantar de los Cantares de la Biblia (también la ha interpretado San Juan de la Cruz). Trata de la unión con la realidad llamada Dios como una relación entre dos hombres: el amigo y el Amado; el amigo es uno/a mismo/a y el Amado es Dios; relación centrada en el AMOR con su doble cara de sufrimiento y gozo, escrita con el corazón, el pensamiento y la razón. Tiene una clave oculta que sólo podrá entender quien la conozca. Trata la vida ermitaña para mantener la contemplación y la devoción. (Está escrito en estado total de contemplación, sin ego, posiblemente, un viaje místico o astral de su persona en una exaltación de su alma).

Los Sufíes tienen palabras de AMOR y ejemplos breves que causan gran devoción a todo el mundo, son palabras que necesitan explicación, y por la explicación el entendimiento sube y por esta subida la voluntad se multiplica y sube en devoción. [....┐D'amic e Amat? ....] Tiene tantos versos como días tiene el año. Cada verso basta para contemplar a «Dios todo un día». (Ramon Llull ).

Ramon Llull empieza muchos de sus poemas así «Cantaba el amigo... Empiezo este Desconsuelo y lo hago cantando...». Llull amaba la Música y sentía una gran admiración por la obra recogida y escrita por el rey Alfonso X el Sabio, y especialmente las canciones dedicadas a la Virgen: Cantigas de Santa María. Es por eso que no he dudado en poner esta música a sus poemas. También he utilizado algunas músicas de canciones anónimas trovadorescas para el poema de la Reina de Mallorca, y el poeta mallorquín Anselm Turmeda.

He preparado y realizado este trabajo con la dedicación más abierta y amorosa posible, con la ayuda de muchos seres... para que el mensaje de la música (el arte más sublime, universal, que va directo al alma) y la poesía (el arte más sutil de la palabra) nos llegue de la manera más sencilla, directa y pura a nuestros corazones y oídos, nos despierte el ánimo, la alegría y la consciencia holística como seres humanos — espirituales.

Hace unos cinco años que estoy estudiando en la «ESCUELA UNIVERSAL DE LA MÚSICA INTERNA» fundada y creada por el musicoterapeuta Manuel Soler Galera. En este trabajo D'amic e Amat he tenido el regalo extraordinario de contar con su colaboración en mi formación individual como cantante y músico vocacional; y el magnífico trabajo de investigación y estudio de musicoterapia tan completo y integral de este CD. Mi agradecimiento más profundo a Manuel Soler por la amistad, paciencia y todo el valioso magisterio.

Mi agradecimiento a los extraordinarios músicos: Marco Ambrosini, Katharina Dutsmann, Pierino Rabanser, por su amistad incondicional, por venir desde tan lejos a compartir y realizar este trabajo, por su comprensión y ayuda y por tanto AMOR que desprenden. ¡Sí! ¡sí!...

Muchas gracias al excelente músico «chileno» Lautaro Rosas por su ayuda en las notaciones de algunas canciones, por su inestimable contribución a la música medieval, por todo el trabajo que hemos realizado juntos, por enseñarme a escuchar... y por todo lo que he aprendido de él.

Infinitas gracias a todos los músicos por su paciencia conmigo, su sensibilidad y gran musicalidad. Gracias... Os amo... Todo mi agradecimiento más sincero para Pere Estelrich, para Miquel de «Ona Digital» y muchas gracias a Toni Fernández músico y ingeniero de sonido, por su cualidad humana y gran eficiencia técnica. A la iglesia del hermoso pueblo de Orient (Mallorca), al Institut d'Estudis Baleàrics. A la buena amiga Teresa Gabasa por dejarme trabajar con el ordenador. A Frédéric Milon por su buena idea. A todas y todos los que han hecho posible este disco... A vosotras y vosotros...

Y muy especialmente al AMADO..., y a las energías de la Vida... ¡Gracias!

Paz Alegría y Armonía.

Maria Laffitte Masjoan

AUTORES

La Reina de Mallorca
Posiblemente Constanza de Aragón, primera esposa de Jaime III de Mallorca desde 1325, y muerta en 1346. Pero debemos tener en cuenta que en 1349 Jaime III, ya desposeído, contrajo segundas nupcias con Violant de Vilaragut la cual se titulaba 'Reyna de Mallorques'.

Anselm Turmeda
Nació en la Ciudad de Mallorca a mediados del siglo XIV. Franciscano, renegado, adoptó la religión del Islam; en Túnez entre 1425 y 1430, fue narrador, astrólogo y profeta; ocupó altos cargos en la corte de un sultán; fue admirado y respetado por moros y cristianos; en su religión mahometana Anselm Turmeda se llamaba «[Abu-Muhammad] Abd Allah ibn Abd Allah al-Tarchuman al-Mayurqí al — Muhtadí», o sea, «Servidor de Dios, hijo del sirviente de Dios, el intérprete, el Mallorquín, el convertido a la fe», también era conocido por el Tarchumán o intérprete, por el hecho de hablar varias lenguas. Murió en Túnez en 1432 y se conserva aún su tumba y es objeto de veneración.

Peire Cardenal
Trovador de 1205-1272... Hijo de una familia noble. Hábil maestro de la métrica y muy experimentado, se dedicó sobre todo al «sirventés» moral, ético, politico y religioso.

Ramon Llull
Ciudad de Mallorca (1233-1316). Escribió unas 250 obras. Esto lo acredita como uno de los escritores catalanes de más importancia y altura de todos los tiempos. Fue además uno de los hombres más extraordinarios, originales y atrevidos del siglo XIII.

Anónimos
Música y canciones trovadorescas anónimas de los siglos XII y XIII.

Cantigas
Las «Cantigas» son obras de la devoción popular, recopiladas, y algunas compuestas, por el rey Alfonso X el Sabio, escritas en lengua materna [sic] reflejan con su sencillez exquisita un gran entusiasmo religioso de un sector del pueblo del siglo XIII. Las «Cantigas» representan un cultivo artístico consciente de este entusiasmo. Algunas se tocaban en las iglesias y en las fiestas dedicadas a la Virgen, algunas también podían ser bailadas. Son también las formas que la imaginación popular creó en la música y la poesía bajo la influencia de la devoción religiosa en el momento en que se erigían los grandes monumentos de arquitectura y escultura del Románico y el Gótico, y de un gran esplendor del arte literario.







sonusantiqva.org

The Web SonusAntiqva
inicio home