medieval.org
Ona Digital 99 1998
medieval.org
Ona Digital 99
1998
1. E-Z IEU AM TAL QU' ES BO E BELL [4:54]
Demanaren a l'amic de què naixia AMOR, ni de què vivia, ni per què moria ...
[Llibre d'Amic e Amat, 137]
Preguntaron al amigo de qué nacía AMOR, ni de que vivía, y por qué moría ...
E-z ieu am tal qu’és bo e bell —
t: Reina de Mallorca, s. XIV | m: anònim trobadoresc
2. COBLES DEL REGNE DE MALLORCA [4:21]
Cantava l'aucell en un ram de fulles e de flors, e lo vent menava les fulles ... [Llibre d'Amic e Amat, 58]
Cantaba el pájaro en un ramo de hojas y de flores, y el viento movía las hojas ...
Sí·m leví un bon maití, /
temps era de primavera ... —
t: Anselm Turmeda s. XIV | m: anònim trobadoresc
3. LA SIBIL·LA [1:17]
La Sibil·a —
anònim. Versió de Felanitx (Mallorca)
4. CANT DE SEMANA SANTA [3:39]
Eternalment comença, e ha començat e començarà: mon amat ... [Llibre d'Amic e Amat, 306]
Eternamente comienza, ha comenzado y comenzará mi amado ...
‘Plorareu Mare de Déu’ | ‘Lloraréis Madre de Dios’ —
anònim. Llucmajor (Mallorca)
5. ALLELUIA [4:31]
Alleluia — cant gregorià (fragment)
6. SENYER VER DÉUS REI GLORIOS [8:40]
Deia l'amic a les gents aquestes paraules: —Qui vertaderament remembra mon Amat, oblida ... [Llibre d'Amic e Amat, 137]
Decía el amigo a la gente estas palabras: —Quien verdaderamente recuerda mi Amado, olvida ...
Senyer ver Deus, rei glorios —
t: Ramon Llull | m: Cantiga de Santa Maria n. 196 ·
CSM 196
7. UN SIRVENTÈS NOVÈL VUÈLH COMENÇAR [3:40]
Un sirventès novélh vuélh començar
Peire CARDENAL 1205-1272 (Trobador)
8. ALEGRIA ALEGRIA [3:37]
Digueren a l'amic —On vas? Venc de mon Amat —On vens? —Vaig a mon Amat ... [Llibre d'Amic e Amat, 25]
Dijeron al amigo — Adónde vas? —Vengo de mi Amado —De dónde vienes? —Voy a mi Amado ...
Alegria, alegria — cantiga de Santa Maria ·
CSM 425
9. AMORS MERCÈ NON SIA [2:25]
Cantava l'aucell en lo verger de l'Amat, e venc l'amic ... [Llibre d'Amic e Amat, 27]
Cantaba el pájaro en el vergel del Amado, y viene el amigo ...
Amors mercè non sia —
anònim trobadoresc (Sant Joan de les Abadesses, Girona)
10. SENYER DÉUS PLUJA (FRAGMENT DE “LO CONCILI”) [4:40]
Cridà l'amic en alt a les gents, e dix que AMOR los manava que amassen ... [Llibre d'Amic e Amat, 78]
Llamaba el amigo gritando a las gentes, y decía que AMOR los mandaba que amasen ...
Senyer ver Deus, rei glorios —
t: Ramon Llull | m: Cantiga de Santa Maria n. 139 ·
CSM 139
11. D'ESPERANÇA [3:54]
Anava l'amic per una ciutat com a foll, cantant de son Amat ... [Llibre d'Amic e Amat, 54]
Iba el amigo por una ciudad como un loco, cantando a su Amado ...
Quan par l'estela en l'albor (D'esperança) —
t: Ramon Llull | m: Cantiga de Santa Maria n. 166 ·
CSM 166
12. AMOR (amb humor) [6:25]
Digues, aucell qui cantes: ¿est-te mès en guarda de mon Amat ... ? [Llibre d'Amic e Amat, 16]
Dime pájaro que cantas, ¿te has puesto en guardia de mi Amado ... ?
Demanaren a l'amic de qui era ... | Preguntaron al amigo de quién era ... [Llibre d'Amic e Amat, 97]
t: Ramon Llull | m: Lautaro Rosas, s. XX
INTÈRPRETS
• Maria Laffitte Masjoan: Recitació, adaptacions, traduccions, textos del llibret i tria dels poemes i cançons.
— cant (1-2, 5-12)
• Miquela Lladó: cant i recitació (4, 8, 10-12)
• Katharina Dustmann: riqq, zarb, bendir (1-2, 7-11)
• Lautaro Rosas: llaüt àrab, arpa, tamborina de cordes, saz (1-2, 6-12)
• Jordi Rallo: tables, uddu, karkaba, tabado, crótals (1-2, 5, 7-11)
• Marco Ambrosini: fídula, viola d'Amor de claus (1, 3, 7-11)
• Pep Toni Rubio: flabiol i tamborí, flauta de bec (3-4, 8-11)
• Peter Rabanser: saz, llaut àrab, chalumeau, duduk, cornamusa (1-2 7-11), veu (8)
Enregistrat a l'església d'Orient (Mallorca) els dies de lluna plena en Sagitari del mes de juny de 1998.
BIBLIOGRAFIA (Fonts d'informació):
• Poesia Trobadoresca. Lola Anglada i Alfred Badia.
• Cantigas de Santa Maria. Biblioteca del Escorial JB2.
• Història de la literatura Catalana. Riquer / Comas / Molas.
• Poesia catalana medieval. Joan Lluis Marfany E. 62.
• Ramon Llull, Poesies E. Barcino 1928.
• Ramon Llull, Llibre d'Amic e Amat - Llibre d'Ave Maria. Els nostres clàssics 1927, per Marçal Olivar.
• Les cançons dels Trobadors, Ismael Fernández de la Cuesta.
• Cançoner musical de Mallorca. Josep Massot i Planes.
• Antologia de poetes catalans. Marti de Riquer.
• Antologia de la poesia catalana. Rafael Tasis.
Mestres luthiers (constructors d'instruments)
• Sedo Garcia Vilert (Girona)
• Jean Claude Condí (França)
© Institut d'Estudis Balearics, 1998
Producció: Institut d'Estudis Balearics
Conselleria d'Educació, Cultura i Esports Govern Balear
Coordinació: Pere Estelrich i Massuti - ARTS
Estudi d'enregistrament: Ona Digital
Pau i Amor per a tothom,
Aquest treball i el nom del grup Ensemble Llull
és degut al meu gran AMOR, admiració i respecte cap a un dels homes més
extraordinaris, originals, especials, valents i espirituals del segle
XIII, Ramon Llull. Ell fou un dels primers a fer servir el català per
escriure i expressar el seu pensament. El títol d'aquest treball musical
D'Amic e Amat porta el nom d'una de les obres de Llull més considerables de la mística medieval.
Es tracta de proverbis, inspirats dels Sufís i del Càntic dels Càntics
de la Biblia (també l'ha interpretat Joan de la Creu). Tracta de la
unió amb la realitat anomenada Déu com una relació entre dos homes, Amic
e Amat —(l'amic un mateix/a i l'Amat Déu—, relació centrada en l'AMOR
amb la seva doble cara de sofriment i joia, escrita amb el cor, el
pensament i la raó. Té una clau amagada que només podrà entendre qui la
conegui. Tracta la vida ermitana per mantenir la contemplació i devoció.
(Està escrit en estat total de contemplació, sense ego, potser en un
viatge místic o astral de la seva persona en una exaltació de la seva
ànima).
Els Sufís tenen paraules d'AMOR i exemples
abreujats que causen gran devoció a tothom, són paraules que han de
menester explicació i per l'explicació l'enteniment puja més amunt i per
aquesta pujada la voluntat es multiplica i puja en devoció. [....¿D'amic e Amat? ....] Té tants
versos com dies té l'any. Cada vers basta per contemplar «Déu tot un
dia» (Ramon Llull).
Ramon Llull comença molts poemes així: «Cantaba l'amic... Començ est desconhort, lo qual faç en chantant...».
Llull era un entusiasta de la música i sentia molta admiració per
l'obra recollida i escrita pel rei Alfons X el Savi, especialment les
cançons dedicades a la Verge Cantigas de Santa Maria; és per això
que no he dubtat gens a posar aquesta Música de les Cantigas als seus
poemes. També he fet servir algunes músiques de cançons anònimes
Trobadoresques per a les poesies de La Reina de Mallorca, i del poeta mallorquí Anselm Turmeda.
He
preparat i he fet aquest treball amb la dedicació més oberta i amorosa
possible, amb l'ajuda de molts éssers... amb la intenció d'aconseguir
que el missatge de la Música (l'Art més sublim, Universal que va directe
a l'Ànima) i la Poesia (l'art més subtil de la paraula) arribi de la
manera més senzilla, directa i pura als nostres cors i orelles... i ens
desperti l'ànim, l'alegria i la consciència holística d'Éssers humans
–Espirituals.
Fa uns cinc anys que estic estudiant a
l'«ESCUELA UNIVERSAL DE LA MÚSICA INTERNA» fundada i creada pel
músic-terapeuta Manuel Soler Galera. En aquest treball musical D'Amic e Amat
he tingut el regal extraordinari de la seva col·laboració en molts
aspectes: En la meva formació individual com a músic cantant vocacional,
i la investigació i estudi musicoterapèutic tan magnífic que ha fet
d'aquest CD. El meu agraïment més profund per a Manuel Soler Galera, per
l'amistat, la paciència, i per tot el valuós magisteri.
Gràcies
als extraordinaria músics Marco Ambrosini, Katharina Dutsmann i Pierino
Rabanser per la seva amistat incondicional, per venir de tan lluny per
realitzar i compartir aquest treball, per la seva comprensió i ajuda i
per tant d'AMOR que desprenen. Sí! sí!... Gràcies a l'excellent músic chileno
Lautaro Rosas per la seva ajuda en la notació i adaptacions d'algunes
cançons, per la inestimable contribució a la Música medieval, per tot el
treball que hem realitzat junts, per ensenyar-me a escoltar, i per tot
el que he après d'ell. Gràcies a l'amic i gran músic Jordi Rallo per la
seva creativitat i direcció (juntament amb Katharina Dustmann) de les
percussions, gracies pel seu respecte a tots els éssers i a la Música i
per tots els anys que fa que la compartim. Gràcies a la cantant Miquela
Lladó pel seu esforç, paciència amb la meva manera de fer les coses, la
seva comprensió i la seva extraordinària veu. Gracies a Pep Toni Rubio
per les seves bones observacions, i el so excel·lent de les seves
flautes. Les meves infinites gracies a tots els músics per la seva
paciència amb mi, la seva sensibilitat i gran Musicalitat, gracies, us
estimo... El meu agraïment més sincer per a Pere Estelrich, per a Miguel
d'«Ona Digital». Moltes gracies a Toni Fernández, l'enginyer de so, per
la seva qualitat humana i tècnica. A l'església del bonic poble
d'Orient (Mallorca), a tots els que faran i han fet possible aquest
disc, a l'Institut d'Estudis Balearics, a la bona amiga Teresa Gabasa
per deixar-me treballar a l'ordinador, a Frédéric Milon per la seva bona
idea, a tots i a totes vosaltres, i molt especialment a l'AMAT... i a
les energies meravelloses de la Vida. Pau, alegria i harmonia.
Maria Laffitte Masjoan
Paz y Amor para todo el mundo:
Maria Laffitte Masjoan
AUTORES
AUTORS
La Reina de Mallorca
Possiblement Constança d'
Aragó, primera esposa de Jaume III de Mallorca des del 1325, i morta el
1346. Però cal tenir en compte que el 1349 Jaume III, ja desposseït,
contragué segones noces amb Violant de Vilaragut, la qual s' intitula Reyna de Mallorques.
Anselm Turmeda
Nasqué
a Ciutat de Mallorca a mitjan segle XIV. Franciscà, apòstata, va
adoptar la religió de l'islamisme, a Tunis entre 1425 i 1430, fou
narrador, astròleg i profeta, ocupa grans càrrecs a la cort d'un soldà,
admirat i respectat per moros i cristians, en la seva religió mahometana
Anselm Turmeda es deia «Abd Allah ibn Abd Allah al-Tarchuman al—Mayurqí
al-Muhtadí», o sia «Servent de Déu, fill del servent de Déu,
l'intèrpret, el mallorquí, el convertit a la fe». També era conegut per
«El Trujamà» o sia Torsimany o interpret, pel fet de parlar diverses
llengües. Morí a Tunis el 1432 i la seva tomba es conserva i és objecte
de veneració.
Peire Cardenal
Trobador del 1205/1272...
fill d'una família noble. Hàbil mestre de la mètrica i molt
experimentat, es dedica sobretot al Sirventès moral, ètic, polític i
religiós.
Ramon Llull
Ciutat de Mallorca 1233 /1316.
Escriví unes 250 obres, la seva obra l'acredita com l'escriptor català
de més importància i volada de tots els temps i va ser un dels homes més
extraordinaris, originals i llançats del segle XIII.
Anònims
Música i cançons trobadoresques anònimes dels segles XII i XIII.
Cantigas
Les Cantigas
són obres de la devoció popular, recopilades i algunes compostes pel
rei Alfons X el Savi, escrites en llengua materna reflecteixen amb la
seva senzillesa exquisida un gran entusiasme religiós d'un sector del
poble del segle XIII. Les Cantigas representen un cultiu artístic
conscient d'aquest entusiasme. Es tocaven algunes a les esglésies i a
les festes dedicades a la Verge, algunes també podien ser ballades. Són
també les formes que la imaginació popular va crear en la Música i la
Poesia sota la influència de la devoció religiosa en el moment en què
s'erigien els grans monuments d'arquitectura, escultura del romànic i
del gòtic, i d'un gran esplendor de l'art literari.
1. E-Z IEU AM TAL QU'ÉS BO E BELL
Reina de Mallorca s. XIV / Anònim Trobadoresc. Ed. Anglès 357. Gemrich, Nachlass n. 262.
Aquesta
cançó té l'aire de plany o desconhort per l'absència del seu marit, i
que desitja el seu ràpid retorn. La Poesia és molt delicada, i
s'entreveu un estat i situació viva. La forma de l'estrofisme és
desconcertant, però correcte de llenguatge i rimes. Al començament té un
tó amorós i la seva reialesa ve a representar l'inici d'una evolució
des de la tradició Trobadoresca pura, encara no contaminada.
Esta
canción tiene el aire de un lamento por la ausencia de su marido, y el
deseo de su rápido retorno. La poesía es muy delicada y se entrevé un
estado y situación vivos. La forma del estrofismo es desconcertante pero
correcta de lenguaje y rimas. Al principio tiene un tono amoroso y
personal, tierno, donde se pone de relieve su fervor amoroso y su
realeza, y viene a representar el inicio de una evolución desde la
tradición trovadoresca pura, aún sin contaminar.
2. COBLES DEL REGNE DE MALLORCA
Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca entre 1352) / Anònim Trobadoresc.
L'obra Cobles de la divisió del Regne de Mallorca
la va escriure Anselm Turmeda el 1398 (ara fa 600 anys), és composta de
123 estrofes àgils i encertades i, en alguns passatges, va acompanyada
d'una cadència molt musical.
Turmeda redactà les Cobles a
precs d'alguns honrats mercaders de Mallorca que li demanaren que
compongués un tractat sobre les divisions d'aquest Regne. És una
composició de tipus al·legòric, amb intenció sembla que política.
Pondera nostàlgicament el floriment de temps passats, té unes imatges
bellíssimes de la puresa natural i ecològica de les illes. Turmeda
explica que anteriorment, quan l'illa de Mallorca no era cristiana...
els que hi habitaven vivien molt units, es tractaven amb AMOR,
s'ajudaven mútuament i sempre estaven disposats a mancomunar-se per fer
front a la tirania i mantenir el bé general. Quan Turmeda escriví les
cobles feia més de 10 anys que havia apostatat de la seva condició de
franciscà.
Anselm Turmeda (Ciudad de Mallorca, c. 1352) | anónimo trovadoresco.
La
obra «Coplas de la división del reino de Mallorca» la escribió Anselm
Turmeda en 1398 (hace ahora 600 años). Está compuesta de 123 estrofas
ágiles y acertadas y en algunos pasajes va acompañada de una cadencia
muy musical.
Turmeda redactó las «Coplas» a petición de algunos
honrados [?] mercaderes de Mallorca que le pidieron que compusiera un
tratado sobre las divisiones de este reino. Es una composición de tipo
alegórico, y parece [que] con intención política. Resalta
nostálgicamente el florecimiento de tiempos pasados, con unas imágenes
bellísimas de la pureza natural y ecológica [?] de las islas. Turmeda
explica que anteriormente, cuando la isla de Mallorca no era cristiana,
... los que habitaban en ella vivían muy unidos, se trataban con AMOR,
se ayudaban mutuamente y siempre estaban dispuestos a mancomunarse para
hacer frente a la tiranía y mantener el bien general. Cuando Turmeda
escribió las «Coplas» hacía más de 10 años que había apostatado de su
condición de franciscano.
3. LA SIBIL·LA
Anònim. Versió de Felanitx (Mallorca). (Instrumental)
4. CANT DE SEMANA SANTA (Plorareu Mare de Déu)
Anònim de Llucmajor (Mallorca). Adaptació Pere Francesc Clar Montserrat (a) Seu (31-1-1910).
Cançó cantada durant la setmana santa pels carrers del poble.
Aquesta tonada i la lletra comporta una gran passió i melanconia segons diu Josep Massot i Planes autor del llibre Cançoner musical de Mallorca.
Anónimo de semana santa de Llucmajor (Mallorca)
Canción
cantada durante la semana santa por las calles del pueblo. La melodía y
la letra comporta una melancolía y pasión intensa según dice J. Massot y
Planes.
5. ALLELUIA. Cant Gregorà (fragment)
6. SENYER VER DÉU REI GLORIOS
Ramon Llull, segle XIII / Cantiga de Santa María n. 196
Hem utilitzat la poesia de Llull que es troba al final del llibre Blanquerna
i té un caient trobadoresc. Respira optimisme i contentament per la
fundació del col·egi mallorquí per a 13 frares de Miramar a Mallorca. El
rei de Mallorca amorós és Jaume II.
Hemos utilizado la poesía de Llull que se encuentra al final del libro Blanquerna
y tiene aire trovadoresco. Respira optimismo y contentamiento por la
fundación del colegio para 13 frailes de Miramar en Mallorca. El amoroso
rey de Mallorca es Jaime II.
7. UN SIRVENTÈS NOVELH VUELH COMENÇAR
Peire Cardenal. Trobador del segle XIII.
El
«Sirventès» es un poema amb un contingut de temes com ara la moral, la
política, la literatura, els fets socials, i sovint s'expressen d'una
manera satírica i punyent. Sol ser construït a base de l'adaptació d'una
nova lletra a una melodia ja coneguda. El «Sirventès» deixa molta més
llibertat al Trobador, ja que pot improvisar, difondre estats d'opinió, i
informació d'esdeveniments.
El
"sirventés" es un poema con un contenido de temas como: la moral, la
política, la literatura, los hechos sociales, a menudo expresados de una
manera satírica y crítica. Suele construirse por adaptación de una
nueva letra a una melodía ya conocida. El "sirventés" deja mucha
libertad al compositor, ya que puede improvisar, difundir estados de
opinión y también puede servir como canal de información de
acontecimientos.
8. ALEGRIA ALEGRIA. Cantiga de Santa Maria
És una cantiga ballada a l'época medieval, ja que convida a la festa i l'Alegria interior i exterior.
Es una Cantiga bailada en la época medieval, ya que invita a la fiesta y a la alegría interior y exterior.
9. AMORS MERCÈ NON SIA
Anònim Trobadoresc de Sant Joan de les Abadesses (Girona).
10. SENYER DÉUS PLUJA (Fragment de "Lo Concili")
Ramon Llull, segle XIII / Cantiga de Santa María n. 139
El text d'aquesta obra prové del que va escriure el 1311 abans de l'assemblea del concili de Viena.
El texto de esta obra proviene del que escribió en 1311 antes de la asamblea del concilio de Viena.
11. D' ESPERANÇA
Ramon Llull / Cantiga de Santa María n. 166
12. AMOR (amb humor)
Lautaro Rosas (s. XX)
Este trabajo y el nombre del grupo Ensemble Llull es debido a mi gran AMOR,
admiración y respeto hacia uno de los hombres más extraordinarios,
originales, especiales, valientes y espirituales del siglo XIII: Ramon
Llull. Él fue uno de los primeros en utilizar el catalán para escribir y
expresar su pensamiento. El título de este trabajo musical D'amic e Amat lleva el nombre de una de las obras de Llull y una de las más considerables de la mística medieval.
Se trata de proverbios, inspirados en los Sufíes y en el Cantar de los Cantares
de la Biblia (también la ha interpretado San Juan de la Cruz). Trata de la
unión con la realidad llamada Dios como una relación entre dos hombres:
el amigo y el Amado; el amigo es uno/a mismo/a y el Amado es Dios;
relación centrada en el AMOR con su doble cara de sufrimiento y gozo,
escrita con el corazón, el pensamiento y la razón. Tiene una clave
oculta que sólo podrá entender quien la conozca. Trata la vida ermitaña
para mantener la contemplación y la devoción. (Está escrito en estado
total de contemplación, sin ego, posiblemente, un viaje místico o astral
de su persona en una exaltación de su alma).
Los Sufíes tienen
palabras de AMOR y ejemplos breves que causan gran devoción a todo el
mundo, son palabras que necesitan explicación, y por la explicación el
entendimiento sube y por esta subida la voluntad se multiplica y sube en
devoción. [....¿D'amic e Amat? ....] Tiene tantos versos como días tiene el año. Cada verso basta
para contemplar a «Dios todo un día». (Ramon Llull ).
Ramon Llull empieza muchos de sus poemas así «Cantaba el amigo... Empiezo este Desconsuelo y lo hago cantando...».
Llull amaba la Música y sentía una gran admiración por la obra recogida
y escrita por el rey Alfonso X el Sabio, y especialmente las canciones
dedicadas a la Virgen: Cantigas de Santa María. Es por eso que no
he dudado en poner esta música a sus poemas. También he utilizado
algunas músicas de canciones anónimas trovadorescas para el poema de la
Reina de Mallorca, y el poeta mallorquín Anselm Turmeda.
He
preparado y realizado este trabajo con la dedicación más abierta y
amorosa posible, con la ayuda de muchos seres... para que el mensaje de
la música (el arte más sublime, universal, que va directo al alma) y la
poesía (el arte más sutil de la palabra) nos llegue de la manera más
sencilla, directa y pura a nuestros corazones y oídos, nos despierte el
ánimo, la alegría y la consciencia holística como seres humanos —
espirituales.
Hace unos cinco años que estoy estudiando en la
«ESCUELA UNIVERSAL DE LA MÚSICA INTERNA» fundada y creada por el
musicoterapeuta Manuel Soler Galera. En este trabajo D'amic e Amat
he tenido el regalo extraordinario de contar con su colaboración en mi
formación individual como cantante y músico vocacional; y el magnífico
trabajo de investigación y estudio de musicoterapia tan completo y
integral de este CD. Mi agradecimiento más profundo a Manuel Soler por
la amistad, paciencia y todo el valioso magisterio.
Mi
agradecimiento a los extraordinarios músicos: Marco Ambrosini, Katharina
Dutsmann, Pierino Rabanser, por su amistad incondicional, por venir
desde tan lejos a compartir y realizar este trabajo, por su comprensión y
ayuda y por tanto AMOR que desprenden. ¡Sí! ¡sí!...
Muchas
gracias al excelente músico «chileno» Lautaro Rosas por su ayuda en las
notaciones de algunas canciones, por su inestimable contribución a la
música medieval, por todo el trabajo que hemos realizado juntos, por
enseñarme a escuchar... y por todo lo que he aprendido de él.
Infinitas
gracias a todos los músicos por su paciencia conmigo, su sensibilidad y
gran musicalidad. Gracias... Os amo... Todo mi agradecimiento más
sincero para Pere Estelrich, para Miquel de «Ona Digital» y muchas
gracias a Toni Fernández músico y ingeniero de sonido, por su cualidad
humana y gran eficiencia técnica. A la iglesia del hermoso pueblo de
Orient (Mallorca), al Institut d'Estudis Baleàrics. A la buena
amiga Teresa Gabasa por dejarme trabajar con el ordenador. A Frédéric
Milon por su buena idea. A todas y todos los que han hecho posible este
disco... A vosotras y vosotros...
Y muy especialmente al AMADO..., y a las energías de la Vida... ¡Gracias!
Paz Alegría y Armonía.
La Reina de Mallorca
Posiblemente
Constanza de Aragón, primera esposa de Jaime III de Mallorca desde
1325, y muerta en 1346. Pero debemos tener en cuenta que en 1349
Jaime III, ya desposeído, contrajo segundas nupcias con Violant de
Vilaragut la cual se titulaba 'Reyna de Mallorques'.
Anselm Turmeda
Nació
en la Ciudad de Mallorca a mediados del siglo XIV. Franciscano,
renegado, adoptó la religión del Islam; en Túnez entre 1425 y 1430,
fue narrador, astrólogo y profeta; ocupó altos cargos en la corte
de un sultán; fue admirado y respetado por moros y cristianos; en su
religión mahometana Anselm Turmeda se llamaba «[Abu-Muhammad] Abd Allah ibn Abd Allah
al-Tarchuman al-Mayurqí al — Muhtadí», o sea, «Servidor de Dios, hijo del
sirviente de Dios, el intérprete, el Mallorquín, el convertido a la
fe», también era conocido por el Tarchumán o intérprete, por el hecho de
hablar varias lenguas. Murió en Túnez en 1432 y se conserva aún su
tumba y es objeto de veneración.
Peire Cardenal
Trovador
de 1205-1272... Hijo de una familia noble. Hábil maestro de la métrica
y muy experimentado, se dedicó sobre todo al «sirventés» moral, ético,
politico y religioso.
Ramon Llull
Ciudad de Mallorca (1233-1316). Escribió unas 250 obras. Esto lo acredita como uno de los
escritores catalanes de más importancia y altura de todos los tiempos.
Fue además uno de los hombres más extraordinarios, originales y atrevidos
del siglo XIII.
Anónimos
Música y canciones trovadorescas anónimas de los siglos XII y XIII.
Cantigas
Las
«Cantigas» son obras de la devoción popular, recopiladas, y algunas
compuestas, por el rey Alfonso X el Sabio, escritas en lengua materna [sic]
reflejan con su sencillez exquisita un gran entusiasmo religioso de un
sector del pueblo del siglo XIII. Las «Cantigas» representan un cultivo
artístico consciente de este entusiasmo. Algunas se tocaban en las
iglesias y en las fiestas dedicadas a la Virgen, algunas también podían
ser bailadas. Son también las formas que la imaginación popular creó en
la música y la poesía bajo la influencia de la devoción religiosa en el
momento en que se erigían los grandes monumentos de arquitectura y
escultura del Románico y el Gótico, y de un gran esplendor del arte
literario.
